Avui hem tingut el privilegi d'estar entre una tribu africana. Ens han tractat com si fóssim membres de la família, i realment ha estat molt divertit veure les seves costums. Al matí he acompanyat la Kyano al riu, resulta que havia de rentar les poques pells que vesteixen. Per anar al riu ha de caminar quasi 2 kilometres, però la Kyano hi està acostumada i tot i que ens sorprèn que camini tans quilòmetres per anar a buscar aigua, per ells és el pa de cada dia.
Després d'aquesta excursió al riu, hem dinat. Ens han ofert unes llavors força extranyes i unes verdudes que no sabria com classificar, era prou bo i atipava molt. la cuina africana, és rica en minerals i vitamines, ja que utiliten ingredients naturals.
Una cuina tan exòtica com desconeguda. La cuina africana conjuga la força i el caràcter d'una de les zones més esquinçadores però apassionants del planeta: Àfrica. Carn autòctona, aromes especiados i la força en els sabors són el més dominant en aquesta gastronomia.
La cuina africana s'influencia per les cultures orientals. És de sabors intensos i especiados, convertint-se en moltes ocasions en un menjar molt picant. La cuina amb chili picant és habitual en la major part del continent. Entre les moltes varietats que existeixen, el més comú és el chili regordete i pomposo bonete escocès i un de molt potent, el pili-pili. D'aquests se'n prepara una salsa especialment estimulant, la salsa periperi, que s'usa com a condiment en molts plats. Els chilies amb all, jenjibre, pebre negre, cardamomo, nou moscada, ajowan i altres especies són els ingredients d'un altre combinat màgic, la salsa etíop Berber.
Olis:
Els olis també són rellevants en els sabors africans, a més de suavitzar la fortalesa i duresa dels sabors especiados africans. L'oli de palmell, característic de la cuina occidental del continent, atorga un fort sabor i un lluent to daurat vermellós als plats. Un menjar típic amb oli de palmell és l'arròs Joloff, que se sol acompanyar amb anells de ceba i tomàquet. En altres regions l'oli més utilitzat és el de maní. Se sol utilitzar en els guisats per donar gust, o en forma de snack. Les petites boletes de pasta maní picat són molt populars, a més de ser un aperitiu molt nutritiu.
Cereals:
Si les especies són l'esperit de la cuina africana, els midons aporten el "cos". Grans, llegums, arrels variades, arròs, la mandioca, el ñame o la batata aporten consistència i nutrientes bàsics.
Carns:
Les carns i el peix són la base de l'alimentació. Cada país posseïx el seu plat tradicional, i les carns que s'utilitzen són d'espècies autòctones com la víbora, el camell, el cocodril, l'estruç i el mico, són algunes de les carns que gairebé mai es consumirien en el món occidental. Però els universals porcs, gallines i vaques també són utilitzats en la gastronomia africana. El pollastre ho solen preparar amb coco, jengibre, banana verda o maní. La carn de vaca o porc es daura amb oli o en estofat i la d'anyell es menja rostida. Alguns plats exòtics de carn són el Ragout de víbora, el Kebab de mico, o la cua de cocodril.
Peix:
El bacallà en amanida, els crancs de riu i ostres gegants fregides, el ragout de cranc amb arròs (Ago Glain), el congrio farcit de ceba picada, julivert o pebrot vermell(Tie Bou Dienie) són alguns dels plats típics que es consumeixen habitualment en aquest continent, amb costes kilométriques.
Curiositats gastronòmiques:
A quin altre lloc es pot menjar un estofat de cocodril o víbora o una truita gegant per a 15 persones d'ou d'estruç? Per a un europeu, el menjar africà pot arribar a ser un món extravagant i fantàstic. Però a Àfrica el peculiar és normal i es torna un costum. El menjar típic consisteix en un únic plat, estofat amb poca carn i molt oli, verdura i especies, i les bolites de massa que solen utilitzar com un saborosos utensili per a untar salses. Per a postres, fruites fresques com les ananas, els mànecs, la fruita de la passió o la papaya. També solen menjar-se bananes fregides en panqueques o batatas que combinats amb cocos es converteixen en coques. Els horaris de menjar són europeus, encara que els seus continguts siguin exòtics.
Begudes:
Es consumeix un gran nombre de begudes alcohòliques com el Mengrohom, beguda blanca feta amb blat de moro i mandioca, el Babine, producte de la fermentació de fulles de palta o varietats de cervesa com la de mill. Quant a les no alcohòliques, són habituals les begudes refrescants amb propietats medicinales com la infusión de Kinkeliba, aigua de llimona i jengibre, o les begudes amb mel i llima.
Avui sobretot, hem fet un autèntic àpat africà, ha estat genial!
